Seria del tot incomprensible negar l´influencia que l´automòbil ha despertat entre tots nosaltres a partir de la seva aparició a finals del 1800 i molt mes incomprensible en el mon de l´art, ja que es difícil no trobar cap al·lusió a l´automòbil en la majoria dels pintors, escultors, cineastes o fotògrafs a partir d´aquesta data.
No de tots ha tingut el mateix tractament, es cert, però interpreto que tant de manera positiva com negativa, els artistes ha sentit l´influencia de la seva presencia en la societat, la seva velocitat, la espectacularitat de les seves
[@more@]
formes o senzillament per el que avui dia simbolitza.
Toulousse-Lautrec amb "l´automobilista", es qui primer va satiritzar la figura del "xofer" el dibuix que va fer del Dr. Tapié, a on el mostrava amb plena tensió, cara enfurismada i embolcallat amb pells conduint el seu automòbil. Un dibuix que va obrir les portes a l´artista per entra com a cartellista de diferents empreses automobilístiques franceses. Un fet similar el tindrem molts anys desprès amb Salvador Dalí, que també utilitzarà el mercat automobilístic japonès i nord-americà per donar mostres del seu geni publicitari i que ens eixarà pintures tant importants com "coches vestidos".
Al nostre país, amb una tradició automobilistica molt per sota de la resta de països europeus l´automòbil ha estat fons d´inspiració de mestres com Joaquín Sorolla "entrada a Central Park", Pablo Picasso "la mona i su cria", Ramon Casas "Ramon Casas i Pere Romeu en automòbil", Aurelio Arteta "Calle Arenal", Joan Sandalinas "la modelo", Alfonso Ponce de León "accidente", Josep Renau "¿Por qué está esta gente tan preocupada?", Rafael Canogar "mortal cebo", Equipo Realidad "Romeo y Julieta", Eduardo Arroyo "el regreso de Companys a Barcelona", Francesc Torres "la redondez de Rosa", Perejaume "la distància més curta" o Manuel Sáez "sin titulo". Pintors amb diferents estils però plasmant una mateixa realitat l´automòbil.
Ja sigui com a guio cinematogràfic, com a portada de novel·la, dins d´un vídeo clip o en una tanca publicitària, l´automòbil molts anys desprès encara es presenta com un objecte de futur, de desig i poder. Chaplin ja ho veia venir a "tiempos modernos".
