DE LIMITS DE VELOCITAT I ALTRES COSES

El 1904,  es preveu posar un límit de velocitat als automòbils a França,  Louis Renault protesta enèrgicament davant de la comissió extra parlamentaria " si la comissió vota aquesta nova llei, l´ indústria de l´automòbil es pot donar per morta a França. [@more@]Marcel Renault feia poc menys d´un any que havia mort a causa de les ferides que es va ocasionar durant una etapa de la carrera París Madrid, la qual el Govern Francés va considerar perillosa i va prohibir la seva continuació al final de la etapa de Burdeaux. Els Renault havien tingut fins aquell moment unes performances extraordinàries, demostrant a la cursa París Madrid que per primera vegada  relació pes potencia era la formula a aplicar en el automòbils. El monstres de mes 11 litres de cilindrada, dominaven la cursa, però la seva diferencia era tant minsa que en qualsevol moment els logers i maniobrables Renault podien agafar el lideratge. Es sorprenent que poc mes d´una any desprès d´aquella gran carrera, quant ja estava vist que l´industria de l´automòbil tenia un futur i quant la seva utilització s´iniciaba en molts àmbits de la societat, el Govern Francés inicia el procés per reglamentar la velocitat. Podríem dir que l´automòbil i la motocicleta en estat pur, han tingut sempre en les reglamentacions els seus pitjors enemics, per una part tenim les limitacions de velocitat i per l´altre la continuada llista d´impostos que a partir de la seva posta en funcionament va anar adquirint l´automoció, ja siguin directa o indirectament. Avui ens queda poc del automobilisme amb essència pura, les fantàstiques prestacions dels nous vehicles topen amb una exagerada reglamentació de circulació vial que amb fa entendre que l´automobil va cada vegada mes al immòbil per transformar-se a no tardà en un sistema de transport i de recaptació d´impostos tant directes com els carburants com indirectes com les multes, cada vegada mes depredadores i sense cap finalitat correctora com s´esta veien avui dia.

Tweet