Fa uns dies amb van donar la noticia de la mort d´una de les persones que sense conèixer-la podia saber molt d´ella, una persona de la qual havia vist una de les seves, millor dit, l´última de les seves feines, una recreació,
[@more@]ja que un cop acabada la restauració d´un cotxe o d´una moto, no es pot fer res mes que recrear-se amb el seu resultat, així es com jo definiria una recreació en el nostre mon de restauracions mecàniques, a on també hi tenen que tenir lloc les recreacions i sobre tots els seus grans tècnics. Fa una un any a Retromobil a París ja vaig veure diferents recreacions, senzilles però amb un ampli ventall de possibilitats entre elles la de l´engany. Les recreacions que vaig veure, un nom que m´he inventat i que crec que defineix força be el tema en concret, tenien el seu origen a l´Argentina, un país "murri" com el que mes, i que si be teníem un primer cop d´ull d´originalitat, a la que els havies mirat amb ulls d´expert, t´hen adonaves de que estaves al davant d´una copia maquillada, el que avui podrien dir un clónic, aixó si amb mala intenció. Per tant prepareu-vos, grans i petits, ja que us vaig a explicar el compte que amb va venir a la ment desprès d´una ullada als Bugatti de GP del "Garage Fantasia"…
Vet a qui una vegada a París, la ciutat de la llum a on el saló Retromobil brilla per si sol i en el seu interior brillen com cuques de llum tot el millor que els professionals del vehicles de col·lecció han portat fins aquest saló. El "Garage Fantasia" que també podria anomenar-lo "Garage Felicidad" com homenatge al meu amic Narcís, era un estant espectacular, ampli, ple de llum i amb multitud de persones que embadocades no donaven crèdit al que veien els seus ulls i podien comprovar amb el seu tacte; tres Bugatti T51 de G.P. en estat d´origen, no un no… tres!, un al costat del altre, amb les ferides encara sagnants de les seves ultimes curses ens els circuits del mon mundial…
Els tres Bugatti donaven la sensació de cansats, com si encara les seves parts vitals estaven calentes i l´oli dens, com sang espessa, preparant per complir amb el requisit de no deixar baixar de 2 kg la pressió del menometre. Les seves carrosseries, gastades i paquetajades, encara conservaven les ultimes restes dels números de la cursa, repintades, olioses, brutes i amb una patina digna d´una taula de noguera centenària. En el seu seient, de pell estripada i gastada encara es respirava l´olor intens de la suor d´angoixa i plaer, la bomba d´oli amb el mànec de fusta oliós i mig trencat tenia mostres de joc i desgast. El volant, amb la fusta noble ensenyava les seves mostres de pressió i brusquedat, amb la fusta en parts enganxada i encintada, fins hi tot, amb alguna mancança d´un tros de fusta que possiblement es va perdre desprès de passar per uns instants el motor de revolucions a un G.P. que ni tant sols recordo a on es va córrer. Els manometres, lamentablement tots originals i de la mateixa marca, que tantes indicacions havien donat estaven presidits un compte voltes d´enormes proporcions, girat al punt idoni, per tal de que el pilot sense apartar la vista de la carretera tingues aquella percepció del regim en que esta girant la seva mecànica…Tothom restava entusiasmat! menys uns quants incrèduls que com Sant Tomàs tenien que tocar, veure i tal vegada meditar… Amb el capo obert es veia la seva magnifica mecànica, els seus vuit cilindres amb el doble arbre de lleves i els seus compressors entusiasmaven a qualsevol aficionat ….. en les seves parts mecàniques, olioses, amb aquells detalls que ja no es van arreglar desprès d´aquella ultima cursa, allà també hi restaven amb orgull els números de sèrie 511 i dos números mes (com si es tractes d´una trucada anomina feta des de un mitja públic…) no hi faltava detall.
Tot hi la seva malla protectora, el radiador tenia petits cops, com si fossin donats per impactes de pedres en els difícils instants d´un avançament. El matisat alumini de les llantes donava al conjunt l´últim detall de com en el Garatge "Fantasia" un dia desprès de mes de 50 anys amb les portes tancades, el seu propietari, un noble europeu, va decidir per raons econòmiques posar en venda els últims vestigis dels Bugatti T 51… desprès d´aixó vaig entendre que estava recreant la meva imaginació… Per un moment vaig pensar amb Howward Carter i Lord Carnarvon, però… ello era Egipte el 1923 i jo amb trobava a París l´any 2006, al costat d´uns cotxes que possiblement eren calents, no per la seva cursa acaba de fer, sinó tot el contrari eren calents encara de la seva fundició… Vet aquí un ca vet a qui un gos aquest compte ja s´ha fos…
