De nou Montjuïc

Durant anys, molts aficionats al motor hem estat pendents de si en alguna ocasió es tornarien a veure vehicles de competició evolucionant per el màgic recorregut que ofereixen les carreteres de la muntanya barcelonina de Montjuïc.
Han estat anys de una llarga travessa del desert, alguns dels quals es van fer, podríem dir quasi sense aigua, fins que es va construir a Montmeló les noves instal•lacions del Circuit de Catalunya.
Durant l’any 2011 una sèrie de negociacions van donar com a resultat que diferents vehicles de mes de 25 anys poguessin donar algunes voltes al ritme que posava la Policia Municipal. Com en totes les negociacions, però molt mes si les negociacions van acompanyades per un reso popular i una possibilitat de atreure visitants, aquestes poden donar uns fruits realment sorprenents.
Com si d’un miracle es tractes, fa uns mesos es va començar a publicità que de nou Montjuïc serà escenari de curses, això si controlades, destinades a vehicles antics.
Aprofitant l’impacta que te dins Europa el Saló Auto Retro, els organitzadors del Montjuïc Revival van estimar que les dates del començament de desembre podrien ser bones per aquesta iniciativa, per tant a priori, tot estava planificat.
Es de suposar que les inscripcions tenien que arribar amb certa premura, doncs possiblement alguns dels participants podrien entreveure que una afluència massiva podria comportar la no acceptació de mes inscripcions.
Com també es podrien entreveure que molt possiblement no tots els participants tindrien com a objectiu final passar-ho be, ja que en un col•lectiu ampli i de nacionalitats diferents, les diferencies son considerables i en moltes ocasions, el estar fora de “casa”, implica una certa irreflexió sobre el que esta be i el que no ho estat tant o ja directament puc dir malament.
Avui el Circuit de Montjuïc, es tant engrescador com en l’època que hi va córrer Nuvolari o durant els anys en que ho va fer Jim Clark. I el principal motiu al meu entendre es que asentat al volant , pots sentir el calor de la gent i fruit d’aquesta proximitat, es el que es te que posar en valor el que son les seves voreres, les faroles, els arbres i la selectivitat i tècnica del seu tresat.
Un gran pilot amic meu, en ocasions l’hi he sentit dir… es un pilot petit. Quant un professional diu això, ho diu donat que ell sap de la dificultat que pot comportar la conducció en competició d’un vehicles superior en prestacions i reaccions a les que pot tenir sota control diguéssim un bon conductor.
La bona situació econòmica dels últims anys, va permetre la preparació de vehicles històrics a un nivell quasi inimaginable per els pocs professionals que durant els anys en que aquests vehicles eren fabricats n’he estaven visquen dels resultats de les seves curses nacionals o internacionals.
Avui es curiós el fàcil que es sentir-se com un pilot o mes encara identificar-se com un d’aquells pilots històrics utilitzant fins hi tot un vehicle amb prestacions com a mínim similars sinó superiors a les que tenien aquells vehicles en els seus millors moments, però no acaba aquí això, sinó que a mes es pinten els seus cotxes amb els colors i publicitat que van donar a aquests grans pilots el seu reconeixement mundial. Avui els cotxes de l’Alen, Rohrl, Zanini o Munari estan per duplicar en la major part de les sortides d’aquest tipus de proves.
Crec que desprès de l’accident d’avui 8 de desembre de 2012, Montjuïc de nou serà posat en el “congelador”.
Cada dia es mes necessària la reflexió sobre a on hi han el principi i a on hi han el final, una reflexió que també es te que fer dins de la nostra afició als vehicles històrics, sobre tot esportius i de competició.

Tweet