DEL GASOGEN ALS MOTORS HIBRIDS

Així podríem dir que els primers cotxes híbrids van ser els moguts amb gasogen?

Aquesta va ser la pregunta que un dels visitants del Centre d´Estudis Selvatans, m´ha fet aquest  mati quant

[@more@]

han vingut a visitar la Col·lecció un grup de persones d´aquesta institució que a mes de les seves publicacions sovint fa visites per tal de disposar d´informació de primera mà de llocs d´interes de les nostres localitats.  

Durant el recorregut han fet tota mena de preguntes ja fossin tècniques, de disseny, d´empresa, de personatges del mon de l´automoció etc. etc. Però aquesta pregunta tant concreta feta al finalitzar l´explicació tècnica sobre un gasogen que es conserva al Museu es la que m´ha fet reflexionar i buscar posteriorment com contestar-li. 

Com que d´estudiosos es tractava, he consultat el Fabra a on es defineix híbrid com "Que resulta de la unió de dues espècies distintes" o be "Format per elements de diferent origen". Amb aquest resultat tenim dons que un vehicle híbrid no sols es el que porta dos sistemes mecànics diferents (els mes comuns avui son motor de gasolina i motor elèctric)  sinó també el que utilitza dos sistemes de combustió diferents. Una altra cosa seria fer funcionar un vehicle amb dos derivats dels hidrocarburs però el gasogen surt amb plena autarquia europea per solventar  la manca dels hidrocarburs. 

Els gasogens tenen a España una gran repercussió amb mes de 40 empreses censades que van comercialitzar aquest invent fins al menys el mes de maig de 1942 (1). Eren a "priori" de funcionament senzill en els seus manuals, cosa que en la realitat es complicava fins extrems quasi de ciència ficció a la practica.

La seva tècnica era senzilla, es tractava de calentar combustibles sòlids i aconseguir una combustió incompleta amb forma de gas, que un cop filtrat i emmagatzemat en un petit dipòsit permetia al conductor del vehicle per mitja d´una clau de pas tancar el subministrament de la gasolina al motor e iniciar l´enviament d´aquest gas per mantenir el motor en funcionament, lògicament els motors necessitaven unes certes modificacions sobre tot en la part de la carburació. 

Es lògic que per obtenir una bona gasificació s´utilitzesin combustibles d´un cert poder, carbó vegetal, antracita o fusta eren els mes aconsellables però la manca fins hi tot d´aquest recursos feia que al final, amb decriment del gas a obtenir, s´utilitzesin pellofes d´atmetlla de pinyons o fins hi tot ossos d´oliva. Si en el millor dels casos la potencia del motor ja quedava rebaixada en un 30% es fàcil de comprendre que amb aquesta segona possibilitat es baixes fins a un 60%, però fins hi tot amb aquesta mancança de potencia el transport es realitzava ja que el mes important era que les persones i les mercaderies arribessin encara que fos tard. 

Davant aquesta possibilitat tothom es va decidir a fabricar gasogens, alguns dels quals eren monstres del disseny i presumptes implicats amb explosions, circumstancia que feia que sovint la seva instal·lació es fes a la part del darrera dels vehicles i que alguns fabricants fins hi to hi posessin rodes i donessin la possibilitat d´arrestrar-lo con si d´un remolc es tractes. 

Podríem dir que ningú va quedar sense provar l´eficacia d´aquest invent ja que fins hi tot el Generalisimo en tenia algun en el seu parc automobilístic, el que no se es si mai el va utilitzar alguna desfilada de les seves. 

No obstant, per mi, els híbrids son tal com els entenem avui dia. Però a casa encara es guarda un gasogen, no se sap mai que pot passar amb això del petroli. 

(1) Microcoches Españoles  por Miguel Pascual Laborda  de Edicions Benzina 

Tweet