Quant es comença a restaurar un vehicle, la majoria dels que estem posats en aquestes bestieses, temim clares una sèrie de normes que no es poden obviar de cap manera.
Per un costat temim la documentació fotogràfica que hem de fer avanç d’iniciar el netejar el vehicle, posteriorment moltes mes fotografies de detalls de com el anem desmuntant per acabar amb el que podríem dia la foto de família, un cop ho tenim tot desmuntat.
No es per desmoralitzar, pero quant un fa aquesta foto de família, sempre hi ha la reflexió immediata… i ara que?
En aquest moment es quant penses, que he tret primer, el flector o la caixa de canvis? i els tornillos ja els he guardat?… Son preguntes absurdes perquè resulta que sols fa unes hores d’aquesta feina i el vehicle ha estat desmuntat en una sala a on sols hi ha el vehicle en qüestió… o no?
A mida de que ja han passat alguns dies del desmuntatge, de nou mes dubtes,… ja vaig dir al sorrejador que no amb sorregés l’il·lumini? li vaig portar tot?…
El temes mecànics, les hores de torner, de com localitzem aquesta o aquella peça.
A mida que es va avançant la restauració surten mes i mes dubtes, i sempre son els mateixos, a les hores es quant un pensa que aquest serà l’ultima restauració que faig, que s’han acabat, que prou.
No obstant el vehicle va agafen de nou la seva forma original i un es comença a emplenar de goig quant algú veu el que estàs fen…
Un dia es posarà el motor en funcionament i com que ja s’han trobat els cargols i femelles del flector, que es posa avanç que el canvi, es podrà anar per veure si de nou el fem funcionar.
Invariablement sempre pasa el mateix, sempre aquests dubtes…
